<?xml version="1.0" encoding="ISO-8859-1"?>
<!-- Firefox 2.0 and Internet Explorer 7 use simplistic feed sniffing to override desired
presentation behavior for this feed, and thus we are obliged to insert this comment, a
bit of a waste of bandwidth, unfortunately. This should ensure that the following
stylesheet processing instruction is honored by these new browser versions. For some more
background you might want to visit the following bug report:
https://bugzilla.mozilla.org/show_bug.cgi?id=338621-->
<?xml-stylesheet type="text/xsl" href="http://www.icatfm.cat/rss/master_tmpl.xsl"?>
<rss version="2.0">
  <channel>
    <title>Notícies iCat fm - Música</title>
    <link>http://www.icatfm.cat</link>
    <description>Les últimes notícies publicades a iCatfm.cat</description>
    <image>
      <url>http://www.catradio.cat/img/icat_rss.gif</url>
      <title>Les últimes notícies publicades a iCatfm.cat</title>
      <link>http://www.icatfm.cat</link>
      <width>120</width>
      <height>70</height>
    </image>
    <item>
		<title>Una costellada sense Elvis Costello</title>
		<link>http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/item.jsp?seccio=icatfm&amp;item=wcc_noticia&amp;idint=112698</link>
		<description>Els fans d'ELVIS COSTELLO estan d'enhorabona amb la reedició del disc d'homenatge ALMOST YOU: THE SONGS OF ELVIS COSTELLO&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;S'acostuma a dir que no plou mai a gust de tothom i pot passar el mateix amb la voluntat empresarial i el desig del consumidor. Mentre que els responsables d'un segell discogràfic es freguen les mans si venen totes les unitats que distribueixen al mercat, els fans es posen les mans al cap quan s'adonen que aquella obra ja no està disponible.

Això és precisament el que va passar fa uns anys amb "Almost You: The Songs of Elvis Costello". Aquest homenatge es va publicar el 2003, però des de fa temps no es podia trobar a les botigues. Potser aprofitant la gira que Costello fa aquest estiu per l'estat espanyol, el segell Karonte n'acaba de fer una reedició.

A diferència d'altres discos d'homenatge a Elvis Costello, "Almost  You" va ser un projecte que es va fer específicament per commemorar els 25 anys de l'artista britànic en l'escena musical. Tots els que hi van participar van gravar expressament una cançó del seu ampli repertori i la van adaptar al seu estil personal.  Entre els moments emotius hi ha el que protagonitza Vic Chesnutt, especialment després de la seva mort el 25 de desembre del 2009.</description>
		<pubDate>Fri, 30 Jul 2010 13:07:26 GMT</pubDate>
	  </item>
    <item>
		<title>Lone Wolf: que ve el llop!</title>
		<link>http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/item.jsp?seccio=icatfm&amp;item=wcc_noticia&amp;idint=112678</link>
		<description>LONE WOLF és el nom darrera del qual s'amaga el britànic PAUL MARSHALL. Acaba de publicar THE DEVIL AND I, un treball obscur i fosc a l'entorn de l'amor i la mort&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;S'acostuma a dir que tothom hauria de capbussar-se almenys un cop a la vida a les aigües tèrboles dels sentiments. Aquesta baixada a l'infern i a les profunditats de les emocions pot resultar un exercici angoixant, però sovint se'n surt alleugerit, renovat i transformat. Això és el que finalment ha fet Lone Wolf amb el seu debut "The Devil And I".

Lone Wolf és el nom artístic amb el qual s'amaga Paul Marshall. Aquest cantant i compositor britànic va publicar la seva primera referència el 2007 amb el nom de "Vultures". Per la segona, però, va preferir buscar-se una nova personalitat, un nou segell discogràfic i una nova temàtica. "The Devil And I" és el resultat de dur a la pràctica aquestes tres variables.

"The Devil And I" retrata la part fosca de Paul Marshall o de Lone Wolf. Les deu cançons incloses parlen de relacions que caduquen, de malsons en forma d'amor i d'amors malsans, de suïcidi, mort i assassinats. El disc es va gravar a Suècia l'estiu del 2009 en diversos estudis, esglésies i llocs estranys i respira una atmosfera acústica embolcallada per pianos i un quartet de corda.</description>
		<pubDate>Fri, 30 Jul 2010 13:07:09 GMT</pubDate>
	  </item>
    <item>
		<title>ACORDIONISTES D'ARSÈGUEL</title>
		<link>http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/item.jsp?seccio=icatfm&amp;item=wcc_noticia&amp;idint=112618</link>
		<description>Aquest cap de setmana, Arsèguel torna a celebrar la gran festa major dels acordions amb músics d'arreu del món, que participen en la Trobada amb els Acordionistes del Pirineu.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;Són tres dies de concerts, amb intèrprets catalans i d'altres vinguts de països com el Quebec, Ucraïna, Portugal, Suècia i Irlanda. El tret de sortida és aquest divendres al migdia amb un concert vermut amb el grup Trilla i el punt final, diumenge, l'hi posarà l'orquestra de les Colònies i els Tallers d'Arsèguel.

Aquesta és la 35a edició de la trobada, que enguany homenatja el veterà acordionista colombià Antonio Rivas, pels seus 25 anys de presència ininterrompuda al festival.
Rivas i els seus Vallenatos es podran escoltar durant el tradicional concert de dissabte a la nit, que aplega un ampli cartell de convidats que van del moldau Anatol Eremciuc i l'escocès Simon Thoumir, als veterans piemontesos d'Ariondassa i els catalans d'El Pont d'Arcalís.

A més dels actes centrals de la trobada, aquest cap de setmana, durant l'estiu l'Associació Arsèguel i els Acordionistes del Pirineu organitza tot un seguit de concerts en altres localitats pirinenques.
</description>
		<pubDate>Fri, 30 Jul 2010 11:07:35 GMT</pubDate>
	  </item>
    <item>
		<title>UNSTAGED</title>
		<link>http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/item.jsp?seccio=icatfm&amp;item=wcc_noticia&amp;idint=112438</link>
		<description>Els concerts interactius arriben a YouTube&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;YouTube està a punt d'estrenar un cicle de concerts interactius en directe. Aquest experiment, que va més enllà d'una retrasmissió via streaming, us permetrà triar l'angle de càmera, enviar fotografies que podran ser projectades durant el concert i fins i tot escollir, per votació, les cançons que voleu que apareguin en el bis. 

Els Arcade Fire obriran aquesta sèrie de concerts, i hi presentaran el seu darrer disc "The Suburbs". Per acabar-ho d'arrodonir la realització del concert anirà a càrrec de l'ex Monty Python Terry Guilliam.

John Legend y the Roots també han confirmat que participaran en aquesta sèrie de concerts. I no patiu, si no podeu seguir la transmissió en directe, podreu recuperar-los al canal que YouTube ha dedicat al cicle. 

La primera entrega de l'Unstaged serà el 5 d'agost des del Madison Square Garden de Nova York, a les 10 del vespre. Per accedir-hi cliqueu a www.youtube.com/arcadefirevevo.


</description>
		<pubDate>Thu, 29 Jul 2010 12:07:23 GMT</pubDate>
	  </item>
    <item>
		<title>SINEAD O'CONNOR UNA CAIXA DE BOMBONS MUSICALS</title>
		<link>http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/item.jsp?seccio=icatfm&amp;item=wcc_noticia&amp;idint=112398</link>
		<description>Sinead O'Connor porta la provocació a Cap Roig.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;La cantant irlandesa nascuda ara fa 43 anys és una de les veus més controvertides de l'escena pop internacional. La seva biografia s'escriu a base de molt bones cançons i d'una veu incomparable però també amb moltes pàgines dedicades a l'excentricitat i la provocació. Trencar en públic una foto del papa o rasurar-se el cap com un presidiari en són només dos exemples.

Ara Sinead O'Connor és mostra més madura i calmada i el que és més important amb ganes de seguir oferint la seva música al món. Al festival dels jardins de Cap Roig de Calella de Palafrugell O'Connor hi arriba sense material nou. El seu darrer disc "Theology" es va publicar l'any 2007, des d'aleshores sembla que Sinead O'Connor ha estat ocupada en altres coses.

Sinead O'Connor es va donar a conèixer al gran públic amb una encertada versió del "Nothing compares to you" de Prince. Amb els anys els seus canvis d'orientació, tant musical com de pensament, han arribat a desesperar part dels seus seguidors. La caixa de bombons torna a obrir-se a aquesta nit a Cap Roig en un concert que comença a les deu i el preu d eles entrades va del 30 als 110¿. 
</description>
		<pubDate>Thu, 29 Jul 2010 11:07:00 GMT</pubDate>
	  </item>
    <item>
		<title>MARLANGO ES VESTEIXEN DE LLARG A CAP ROIG</title>
		<link>http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/item.jsp?seccio=icatfm&amp;item=wcc_noticia&amp;idint=112378</link>
		<description>Nit de pop melòdic a Cap Roig amb Marlango.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;A aquestes alçades ja no sorprèn que actors i actrius esdevinguin cantants famosos o que coneguts cantants es converteixin en estrelles de la gran pantalla. Som en l'era de l'artista integral com ho és Leonor Watling, cantant de Marlango, reconeguda actriu cinematogràfica i parella del també cantant Jorge Drexler.

Marlango estan de gira per presentar el seu últim disc titulat "Life in the treehouse". Una nova col·lecció de cançons de pop per sentir mig a les fosques i sense mirar el rellotge. La música de Marlango forma part d'aquella categoria que anomenen com pop adult. Públic amb paladar exigent i que no admet gaires estridències.

El concert de Marlango és aquesta nit a l'escenari principal del Festival Jardins de Cap Roig a Calella de Palafrugell. La banda madrilenya vindrà precedida per les cançons de la jove formació de Sant Sadurní d'Anoia, Anna Roig i l'ombra de ton chien. El concert comença a les deu i les entrades costen entre 30 i 90¿.
</description>
		<pubDate>Thu, 29 Jul 2010 11:07:07 GMT</pubDate>
	  </item>
    <item>
		<title>SABINA TORNA A LA PORTA FERRADA</title>
		<link>http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/item.jsp?seccio=icatfm&amp;item=wcc_noticia&amp;idint=112358</link>
		<description>El fans de Sabina tenen cita aquesta nit a Sant Feliu de Guíxols.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;Els festivals d'estiu de la Costa Brava com ara La Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, Cap Roig a Calella o Peralada, tenen un denominador comú al marge dels seus grans pressupostos: tots tres inclouen en les seves programacions propostes molt mediàtiques al costat d'una oferta que podríem considerar més alternativa. Pel mateix festival poden passar Patti Smith, Rufus Wainwright, Julio Iglesias o Joaquin Sabina.

El de Jaen aterra aquesta nit a l'espai batejat com Guíxols Arena, situat a la zona sud de la vila i on el festival acull les propostes més multitudinàries. No és la primera vegada que Sabina visita aquest festival i sempre que ho ha fet la resposta del públic ha estat espectacular. La comunió entre espectadors i Sabina és total i el pas del temps cada dia la solidifica encara més.

Les cançons del seu últim disc "Vinagre i rosas", publicat l'any 2009, centraran bona part del repertori d'aquesta nit, tot i que si parlem de Sabina ja se sap que mai falten els èxits de sempre. Sabina actua al Guíxols Arena a partir de les deu del vespre i les entrades costen 35¿.
</description>
		<pubDate>Thu, 29 Jul 2010 10:07:32 GMT</pubDate>
	  </item>
    <item>
		<title>Bettye LaVette i la llei del bumerang</title>
		<link>http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/item.jsp?seccio=icatfm&amp;item=wcc_noticia&amp;idint=112338</link>
		<description>"INTERPERTATIONS: THE BRITISH ROCK SONGBOOK" és el títol del nou disc de BETTYE LAVETTE on reinventa clàssics de Beatles, Who, Rolling Stones i Pink Floyd.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;Hi ha una llei universal que diu que tot el que es llança acaba tornant, com un bumerang. A la dècada dels seixanta, una nova i jove fornada de músics britànics es van emmirallar en artistes nord-americans i abans de crear les seves pròpies cançons es van dedicar a fer versions dels seus ídols. 

Aquesta invasió britànica, que va ser com es va conèixer als Estats Units, ara s'ha fet a la inversa de la mà de Bettye LaVette. De fet, la cantant de Michigan sempre s'ha sentit a gust amb un repertori que oscil·la entre el soul, el gospel, el pop, el blues, el rock i fins i tot el country. D'aquí que el seu nou disc sigui com una alenada d'aire fresc en una xafogosa nit d'estiu.
 
Acostumats a les versions originals, les lectures que Bettye LaVette fa a "Interpretations: The British Rock Songbook" aporten elements nous i desconeguts, que sempre és molt d'agrair. El repertori que LaVette ha triat és molt ampli, però bàsicament se centra en grups pioners del rock i el pop del Regne Unit entre els quals es troben Beatles, Rolling Stones, Moody Blues, Animals, Elton John, Pink Floyd i The Who.
</description>
		<pubDate>Thu, 29 Jul 2010 10:07:33 GMT</pubDate>
	  </item>
    <item>
		<title>Cadaqués arriba als 39.3</title>
		<link>http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/item.jsp?seccio=icatfm&amp;item=wcc_noticia&amp;idint=112318</link>
		<description>Buena Vista Social Club amb Omara Portuondo, Buika, Els Pets i Esperanza Spalding són algunes de les estrelles de la nova edició del  39.3 FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE CADAQUÉS&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;Del 31 de juliol al 7 d'agost la música més eclèctica i variada sona a Cadaqués, amb una nova edició del 39.3 Festival Internacional de Música. Aquest any l'escenari que s'ha triat per als vuit concerts que s'han programat és S'olivar de Sa Conca, un dels paratges més encantadors de la Costa Brava.

Els organitzadors del festival continuen apostant per la nova línia que es va encetar ara fa tres anys, i que s'obre a tot tipus de públic i de propostes. D'aquesta manera desfilen per Cadaqués la formació valenciana Spanish Brass Luur Metalls, amb un homenatge a Frank Zappa, l'arpista Arianna Savall i Els Pets, que celebren els 25 anys dalt dels escenaris.

Una de les joies del 39.3 Festival Internacional de Música de Cadaqués és el concert que protagonitzen l'Orquestra Buena Vista Social Club i Omara Portuondo. La producció pròpia d'aquesta edició explora els paisatges sonors de l'estiu de Picasso a Cadaqués el 1910, i va a càrrec del Murtra Ensemble i la cantant Sílvia Pérez. La resta de la programació s'arrodoneix amb Buika, l'Original Jazz Orquestra del Taller de Músics i la contrabaixista Esperanza Spalding.
</description>
		<pubDate>Thu, 29 Jul 2010 10:07:04 GMT</pubDate>
	  </item>
    <item>
		<title>El retorn del cantant Jordi Skywalker</title>
		<link>http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/item.jsp?seccio=icatfm&amp;item=wcc_noticia&amp;idint=111938</link>
		<description>A finals de la dècada dels noranta el Madrid més underground bullia amb la banda "Buenas Noches Rose" i amb un cantant, Jordi Skywalker, que era l'ànima del grup i que tothom destacava com una de les figures emergents del rock nacional.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;Però, el cantant, temerós d'una indústria que li volia modelar la personalitat va decidir deixar el grup i l'èxit, i ara 12 anys més tard ha tornat amb un disc en solitari. 

Gravat de forma quasi artesanal, l'àlbum titulat "Corazón de padre atómico" presenta unes lletres molt iròniques cantades en castellà i en francès que sovint parlen de la quotidianitat més propera. El disc barreja perfectament cançons clarament rock amb peces amb sonoritats reggae, blues, i folk. 

Està clar que amb aquest primer disc en solitari, Jordi Skywalker ha volgut retrobar-se amb el so de la seva anterior banda ja que l'àlbum ha estat produït per Rubén Pozo dels Pereza i membre dels "Buenas Noches Rose", i sota la supervisió de Pablo Pinilla, productor del grup a mitjans dels noranta. 

El disc "Corazón de padre atómico" de Jordi Skywalker ja ha sortit a la venda.
</description>
		<pubDate>Tue, 27 Jul 2010 18:07:41 GMT</pubDate>
	  </item>
    <item>
		<title>Suzanne Vega despulla les seves cançons a "Close up"</title>
		<link>http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/item.jsp?seccio=icatfm&amp;item=wcc_noticia&amp;idint=111918</link>
		<description>Quan un artista aconsegueix tenir èxit el seu nom acostuma a anar associat a totes aquelles cançons que l'han fet sobresortir.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;Així, el nom de Suzanne Vega porta a la memòria temes com "Luka" o "Tom's dinner". Per intentar reivindicar la resta del seu repertori, Vega, acaba de publicar una recopilació molt especial. 

Si les cançons de Suzanne Vega ja destacaven per ser peces molt despullades, ara encara ho seran més perquè, en el seu nou recopilatori "Close-up", Vega ha inclòs una dotzena de temes interpretats de forma acústica. Entre les cançons incloses es troben a faltar molts dels seus grans èxits ja que la cantant ha volgut donar relleu a d'altres peces del seu repertori no tan recordades. Tot i això, no hi falten cançons com "Caramel" o "Marlene on the wall". 

 "Close-up" s'anuncia, a més, com el primer volum d'una recopilació de quatre àlbums on Vega inclourà totes aquelles cançons que vol tornar a mostrar, però des d'una vessant més intimista. 
</description>
		<pubDate>Tue, 27 Jul 2010 17:07:42 GMT</pubDate>
	  </item>
    <item>
		<title>"A veces cuesta llegar al estribillo" es el títol del nou disc de Rosendo</title>
		<link>http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/item.jsp?seccio=icatfm&amp;item=wcc_noticia&amp;idint=111898</link>
		<description>Si alguna cosa té Rosendo són molts anys d'ofici i unes cançons que semblen fetes per ser cantades en directe.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;Desprès d'haver passat per grups essencials del rock dur nacional com Ñu o Leño, Rosendo ja té una carrera en solitari més que consolidada, i ara suma a la seva trajectòria un àlbum amb títol suggeridor: "A veces cuesta llegar al estribillo". 

Està clar que si una cosa funciona més val no tocar-la gaire, i això és el que fa que Rosendo porti un grapat d'àlbums confiant sempre amb la mateixa gent: bateria, baix i producció corren a càrrec dels seus músics de sempre. El disc barreja les cançons energètiques on els riffs de guitarra i el ritme trepidant no paren ni un segon amb cançons a mig temps que no són balades, però, sí perfectes pauses sonores per rebaixar per un minuts l'alt voltatge de l'àlbum. 

A banda d'un so contundent, el nou disc de Rosendo torna a destacar per les lletres, cuidades i amb un to, a vegades molt col.loquial. 

El disc "A veces cuesta llegar al estribillo" de Rosendo ja ha sortit editat. 
</description>
		<pubDate>Tue, 27 Jul 2010 16:07:41 GMT</pubDate>
	  </item>
    <item>
		<title>Rokia Traoré dibuixa Mali a l'Auditori</title>
		<link>http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/item.jsp?seccio=icatfm&amp;item=wcc_noticia&amp;idint=111818</link>
		<description>La malinesa ROKIA TRAORÉ inaugura aquest dijous el 8è MAS I MAS FESTIVAL amb un concert a l'Auditori de Barcelona.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;Tradicionalment, l'agost era un mes absolutament desèrtic. Trobar una barra de pa semblava una odissea i pràcticament s'aturava tota l'activitat a les ciutats, Barcelona inclosa. Davant dels nous costums i per canviar una mica les coses es va posar en marxa el Mas i Mas Festival, amb una programació que s'estenia per diversos locals de la capital catalana.

El Mas i Mas Festival ja ha arrelat amb força i aquest any celebra la vuitena edició, amb més de 160 concerts d'estils molt diversos. Per inaugurar el certamen, els responsables han volgut tirar la casa per la finestra amb el fitxatge de la cantant i compositora Rokia Traoré, que actua aquest dijous a L'Auditori de Barcelona.

Rokia Traoré ja s'ha convertit en una de les grans representants de la música africana i més concretament de Mali, el seu país d'origen. El fet de viure en diversos llocs li va permetre ampliar els horitzons musicals i incorporar tant les seves pròpies arrels com el blues i el rock. Un bon exemple d'això és "Tchamantché", el seu disc més recent, on s'atreveix amb una meravellosa versió del clàssic "The Man I Love" de Billie Holiday.

</description>
		<pubDate>Tue, 27 Jul 2010 13:07:20 GMT</pubDate>
	  </item>
    <item>
		<title>El bo i millor de Nouvelle Vague</title>
		<link>http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/item.jsp?seccio=icatfm&amp;item=wcc_noticia&amp;idint=111778</link>
		<description>NOUVELLE VAGUE són un experts en l'art de les versions. Després d'uns quants discos ara posen a la venda el recopilatori THE BEST OF NOUVELLE VAGUE.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;Per regla general, tot músic quan comença acostuma a fer versions d'altres artistes, bàsicament d'aquells amb qui sent una connexió estilística i una afinitat especial. Aquest exercici permet simultàniament emmirallar-se en els ídols i donar temps a la musa de la inspiració perquè els visiti i els ompli de notes, lletres i melodies.

I mentre que la majoria de músics es dediquen sovint a fer imitacions tan pròximes a l'original com els és possible, n'hi ha alguns que s'han especialitzat en el que es podria anomenar l'art de les versions. Es tracta d'anar al cor mateix de la cançó per quedar-se'n l'essència bàsica, i posteriorment girar-la completament i fer-li un lífting de manera que ni l'autor sigui capaç de reconèixer-la.

Entre aquests artesans de les versions hi ha Nouvelle Vague. Amb un nom que tant es refereix a la "new wave" britànica com al col·lectiu de cineastes francesos dels anys 50, la banda dirigida per Marc Collin i Olivier Libaux reconstrueixen clàssics de Dead Kennedys, The Clash o Depeche Mode a ritme de bossa nova. Ara acaben de publicar "Best Of", un recopilatori del bo i millor de tot el que han fet fins ara.
</description>
		<pubDate>Tue, 27 Jul 2010 13:07:01 GMT</pubDate>
	  </item>
    <item>
		<title>DIANA KRALL PORTA BRASIL A CAP ROIG</title>
		<link>http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/item.jsp?seccio=icatfm&amp;item=wcc_noticia&amp;idint=111758</link>
		<description>Diana Krall aterra a Cap Roig amb el seu jazz per a tots els públics.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;Diana Krall presenta aquesta nit al Festival dels Jardins de Cap Roig de Calella de Palafrugell el seu nou disc "Quiet nights", unes nits tranquil·les que és el que poden esperar tots aquells que la vagin a veure. Sens dubte la Costa Brava és un entorn incomparable per deixar-se seduir per la sonoritat d'aquest nou treball de la parella d'Elvis Costello.

Inspirada en la bossa nova i el jazz del grans mestres brasilers, Diana Krall ha tornat a demostrar que el jazz pot ser una cosa de majories i fins i tot que posicionar un disc de jazz en les llistes de vendes no és impossible. Diana Krall, conjuntament amb Norah Jones, la podem considerar com una de les inventores del jazz per a tots els públics.

Ja fa setmanes que les entrades per aquest concert estan exhaurides, per tant us volem recordar només a aquells que ja tingueu el tiquet a les mans, que el concert de Diana Krall comença aquest vespre a partir de les deu.
</description>
		<pubDate>Tue, 27 Jul 2010 11:07:07 GMT</pubDate>
	  </item>
    <item>
		<title>NIT DE GOSPEL A LA PORTA FERRADA</title>
		<link>http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/item.jsp?seccio=icatfm&amp;item=wcc_noticia&amp;idint=111738</link>
		<description>Nit de gospel al Festival de la Porta Ferrada&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;Sant Feliu de Guíxols viurà una nit dedicada als cants espirituals negres amb dues de les formacions més representatives del gènere que es poden sentir ara mateix. D'una banda, els catalans Gospel Viu i, de l'altra, la formació que va amanir amb les seves veus la gala inaugural del mundial de futbol d'aquest 2010, la Soweto Gospel Choir.

La Soweto Gospel Choir presenta en aquesta nova gira les composicions d'un nou disc anomenat "Grace" en què el 80% de les cançons estan interpretades íntegrament a cappella amb especial atenció a les sonoritats més greus i profundes. D'altra banda i compartint escenari els catalans Gospel Viu, fundats l'any 2004, presenten nou espectacle anomenat "The gospel X-perience".

Sembla que enguany no caldrà esperar fins Nadal per sentir bon gospel al nostre país. Recordeu que tant la Soweto Gospel Choir com els Gospel Viu actuen aquesta nit, a partir de dos quarts d'onze, a l'espai Port dins del Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols.
</description>
		<pubDate>Tue, 27 Jul 2010 10:07:30 GMT</pubDate>
	  </item>
    <item>
		<title>Hot Hot Heat posen la cinquena</title>
		<link>http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/item.jsp?seccio=icatfm&amp;item=wcc_noticia&amp;idint=111598</link>
		<description>Els canadencs HOT HOT HEAT acaben de posar en circulació el seu cinquè disc FUTURE BREEDS. Un cop més, aposten per la barreja variada d'estils.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;Hi ha grups que són com liquadores. Agafen diferents tipus de fruites musicals, les trituren i, com a resultat, en surt un suc determinat. El gust i la textura depenen de la capacitat de saber jugar amb els diversos ingredients i, per aquesta regla d'or, l'èxit o el fracàs tenen a veure amb la fórmula màgica.

Hot Hot Heat són canadencs i des de fa temps es dediquen a aquesta combinatòria d'elements que provenen de l'escena independent, del rock, del punk, del dance i de la new wave. Al llarg de la seva trajectòria professional, que va començar el 1999, hi ha hagut canvis de personal, però l'essència continua sent la mateixa. I això es nota a la seva nova entrega discogràfica, "Future Breeds".

"Future Breeds" ha estat com tornar a la casella de sortida, però sense perdre cap dels privilegis acumulats. Si van començar en un segell independent com Sub Pop i amb discos produïts per gent com Chris Walla de Death Cab For Cutie i Jack Endino, Hot Hot Heat han tornat al món de la independència discogràfica, però amb la llibertat de disposar dels seus propis estudis de gravació. Fan i desfan al seu aire i això es nota a "Future Breeds".

</description>
		<pubDate>Mon, 26 Jul 2010 13:07:25 GMT</pubDate>
	  </item>
    <item>
		<title>Pink Martini serveixen còctels a l'Auditori</title>
		<link>http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/item.jsp?seccio=icatfm&amp;item=wcc_noticia&amp;idint=111578</link>
		<description>Els nord-americans PINK MARTINI actuen aquest dimecres a l'Auditori de Barcelona. La nova visita serveix per presentar els temes del seu quart disc d'estudi SPLENDOR IN THE GRASS&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;Martini són una autèntica rara avis dins de l'escena musical. Ho són perquè no segueixen cap moda ni tampoc compleixen els típics requisits per entrar a les llistes d'èxit més convencionals. Aquesta miniorquestra de la localitat nord-americana de Portland, a l'estat d'Oregon, més aviat es caracteritza per l'estètica de Hollywood dels anys 40 i 50.

Amb aquestes credencials Pink Martini s'haurien pogut convertir en un grup de culte i minoritari. Però no ha estat així. Des que es van llançar a l'aventura el 1994, tots els seus discos han tingut molt bona acollida i per allà on han actuat pràcticament sempre han hagut de penjar el cartell d'exhaurides totes les localitats.

Pink Martini tornen aquest dimecres a Catalunya. Aquest cop han triat L'Auditori de Barcelona per donar a conèixer les catorze composicions que han inclòs a la seva quarta entrega, "Splendor in the Grass". Hi ha temes propis cantats en anglès, castellà, napolità, italià i francès, i versions de clàssics com "Piensa en mi" d'Agustín Lara, "New Amsterdam" de Moondog i "Tuca Tuca", popularitzada per Raffaella Carrà.

</description>
		<pubDate>Mon, 26 Jul 2010 13:07:03 GMT</pubDate>
	  </item>
    <item>
		<title>TOOTS &amp; THE MAYTALS ELS INVENTORS DEL REGGAE</title>
		<link>http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/item.jsp?seccio=icatfm&amp;item=wcc_noticia&amp;idint=111558</link>
		<description>Toots &amp; the Maytals imparteixen lliçons de reggae al Razzmatazz.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;Alguns biògrafs coincideixen a dir que la primera vegada que es va pronunciar la paraula reggae en una cançó va ser l'any 1968, quan Frederick "Toots" Hibbert entonava "Do the reggay". El reggae dels Maytals està inspirat en les escoles del gospel i en els grans clàssics del soul com Otis Redding o Marvin Gaye.

Toots &amp; the Maytals són ara mateix una de les institucions més reputades del reggae. És evident que malgrat que la carrosseria encara és vistosa, el motor ja no carbura com a finals del 60, quan Hibbert trobava fonts d'inspiració tan magnífiques com la presó. Amb el número 54-46, el cantant va passar una curta temporada a l'ombra acusat de fumar marihuana.

Amb els anys, Toots &amp; the Maytals han canviat la presó pel saló de la fama i els grams de marihuana pels Grammys. No queden gaires oportunitat de trobar-se cara a cara amb els clàssics del reggae, per tant, tot i que la banda es prodiga força a casa nostra, val la pena tornar-hi. Actuen al Razzmatazz 2 avui dijous.
</description>
		<pubDate>Mon, 26 Jul 2010 10:07:36 GMT</pubDate>
	  </item>
    <item>
		<title>SEAL PORTA EL SOUL AL POBLE ESPANYOL</title>
		<link>http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/item.jsp?seccio=icatfm&amp;item=wcc_noticia&amp;idint=111538</link>
		<description>Seal canta clàssics del soul al Poble Espanyol.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;Seal és un d'aquells cantants que ha aconseguit acostar els grans clàssics al gran públic. Són artistes que aporten el punt mediàtic a unes cançons que si no fos així correrien el perill de passar desapercebudes per a un gran nombre de gent. Això sempre té un perill, i és que les segones versions no acostumen a ser tan bones com les originals.

A Seal sempre li ha agradat el soul, i és aquest gènere on ell es troba més còmode, tot i que al llarg de la seva dilatada carrera hagi demostrat tenir habilitats tant pel pop, el rock o el rithm'n'blues. La gran quantitat d'èxits signats per Seal van més enllà del seu universal "Crazy" de l'any 1991, per tant en els seus concerts podreu anar dels paratges més tendres d'un "Don't cry" a la pista de ball més frenètica d'un "Killer".

El que segur que no faltaran aquesta nit són els grans clàssics del soul de sempre. Cançons com "A change is gonna come" o "People get ready" són les que faran saltar més d'una llàgrima quan Seal les interpreti amb tot el carisma que sempre l'ha acompanyat. Recordeu que Seal actua aquest vespre a les 20 h al Poble Espanyol de Barcelona i les entrades costen 40¿.
</description>
		<pubDate>Mon, 26 Jul 2010 09:07:29 GMT</pubDate>
	  </item>
    <item>
		<title>UN INSTRUMENT DE CIÈNCIA FICCIÓ A UN CLIC</title>
		<link>http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/item.jsp?seccio=icatfm&amp;item=wcc_noticia&amp;idint=111438</link>
		<description>Segur que molts de vosaltres ja heu sentit a parlar del "Reactable", un instrument estrany i misteriós que es van inventar a la Universitat Pompeu Fabra i que han utilitzat artistes de tot el món com, per exemple, la Bjork.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;És la nova manera de crear música electrònica en directe i segurament si sortís a una pel·lícula no creuríem que això pogués arribar a existir mai. Si no l'heu vist, us heu d'imaginar el "Reactable" com un cilindre que arriba fins a la cintura i que a la part superior hi té un vidre sensible. En aquesta superfície, hi ha tot de dibuixos i unes peces que, en moure-les pels diagrames, generen so. Ara, després d'uns quants anys de rodatge i de molts premis, el "Reactable" ha sortit a la venda i s'anomena "Reactable Live!".

El "Reactable Live!" s'ha creat basant-se en els sintetitzadors de Bob Moog dels anys seixanta i es va presentar al Sónar 2010. És fàcil de muntar i desmuntar i, fins i tot, de transportar. A més, per instal·lar-lo només es necessiten 10 minuts. Si us interessa tenir-ne un, entreu al web oficial de l'instrument: Reactable.com i prepareu 9.700 euros. "Reactable Live!", un instrument del futur que s'està convertint en una realitat.

</description>
		<pubDate>Fri, 23 Jul 2010 18:07:06 GMT</pubDate>
	  </item>
    <item>
		<title>EL PIRATA EL GUINCHO EN DIRECTE A GRÀCIA</title>
		<link>http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/item.jsp?seccio=icatfm&amp;item=wcc_noticia&amp;idint=111378</link>
		<description>El Guincho actua aquest vespre a l'Espai Jove La Fontana de Gràcia.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;Ja fa tres anys que un canari afincat a Barcelona va revolucionar el panorama musical amb el seu disc de debut. Es tracta de Pablo Díaz Reixa, més conegut com "El Guincho". Aquest vespre, aprofitant una pausa de la seva gira per Llatinoamèrica, torna a Barcelona en un concert que té pinta de ser molt especial. 

El pop tropical de El Guincho és ideal en dies de tanta calor, però sobretot, el principal atractiu de l'actuació són les noves cançons que presentarà. El seu segon disc es publica a la tardor i es titula "Pop Negro". Al seu web oficial ja es pot descarregar el primer single "Bombay", una cançó que denota el pas cap a una línia un punt més melòdica, però sense abandonar la seva marca exòtica i tropical. 

El directe també coincideix amb la presentació de l'EP "Piratas de Sudamérica", la primera entrega d'una sèrie de miniàlbums on reinterpreta clàssics del cançoner sud-americà. Els concerts comencen a partir de dos quarts de nou i El Guincho compartirà escenari amb Capitán i Esperit! dos grups nous formats per músics de bandes com Veracruz, Extraperlo, Les Aus o Bèstia Ferida. L'entrada té un preu de 5 euros.</description>
		<pubDate>Fri, 23 Jul 2010 15:07:19 GMT</pubDate>
	  </item>
    <item>
		<title>VIVIAN GIRLS I AIAS A RAZZMATAZZ</title>
		<link>http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/item.jsp?seccio=icatfm&amp;item=wcc_noticia&amp;idint=111358</link>
		<description>Vivian Girls i Aias actuen aquest vespre a Razzmatazz.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;Quan sorgeix una nova banda, tots els mitjans de comunicació especialitzats s'afanyen a definir-la a partir d'encreuaments entre grups ja existents. Per exemple, fa dos anys, quan el trio femení Vivian Girls es va donar a conèixer, les van definir com un encreuament entre Ramones i The Shangri La's. Aquí a Catalunya, quan surt un grup, tan sols cal afegir l'adjectiu "catalans" al nom de la banda a qui ens recordi.

Per entendre'ns, si parlem d'Aias, aquest grup barceloní format per tres noies que tot just acaba de publicar la seva primera referència, casualment amb el segell de Brooklyn Captured Tracks, les podríem descriure com les Vivian Girls catalanes, que per cert, també són de Brooklyn. Sí que les nord-americanes tenen un so més aviat punk i les catalanes són més pop, però les dues bandes són un trio femení de noies joves, i encara més important: tenen el so de baixa fidelitat, el lo-fi, com a principal tret diferencial.

Aquest vespre teniu una oportunitat única per veure les dues bandes actuar al mateix escenari, en un concert emmarcat al cicle mensual "Band to watch" que organitza la promotora Houston Party. Les portes de Razzmatazz s'obren a partir de dos quarts de nou i després de l'aperitiu amb Aias, tocaran Vivian Girls. El preu de l'entrada a taquilla és de 15 euros.</description>
		<pubDate>Fri, 23 Jul 2010 15:07:00 GMT</pubDate>
	  </item>
    <item>
		<title>BEBE TORNA AL POBLE ESPANYOL AMB DISC NOU</title>
		<link>http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/item.jsp?seccio=icatfm&amp;item=wcc_noticia&amp;idint=111338</link>
		<description>Bebe actua al Poble Espanyol.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;"Pafuera telarañas" va ser el nom escollit per batejar el primer àlbum de l'extremenya Nieves Rebolledo, més coneguda com "Bebe", l'any 2004. Del disc se'n van vendre més de mig milió de còpies, i singles tan reivindicatius com "Malo" o "Ella" encara els té tothom al cap, i desgraciadament, encara es poden aplicar als problemes que afecten la societat. 

Bebe va aportar una mica d'aire fresc a la música que es mou per circuits més aviat comercials, i, després de fer una gira que va durar dos anys, va decidir fer una pausa. Durant gairebé cinc anys, Bebe ha tingut temps de desenvolupar la seva faceta d'actriu, de tenir una filla i del que tothom estava esperant: fer un segon disc. L'àlbum es titula "Y(punto)" i qui esperava una continuació del seu primer disc, s'ha endut una decepció.  

Tot i que el nou disc no ha acabat de tenir una acceptació generalitzada entre el públic, de ben segur que seran molts els que aquesta nit s'arribaran fins al Poble Espanyol per veure-la de nou en directe en un escenari on ja va actuar en la seva gira de l'any 2005. Bebe tindrà com a teloners els barcelonins Shinoflow  i l'entrada val entre 25 i 35 euros.</description>
		<pubDate>Fri, 23 Jul 2010 14:07:00 GMT</pubDate>
	  </item>
    <item>
		<title>La nova familia de Richard Ashcroft</title>
		<link>http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/item.jsp?seccio=icatfm&amp;item=wcc_noticia&amp;idint=111278</link>
		<description>RICHARD ASHCROFT ha decidit muntar una nova banda després de THE VERVE. L'ha batejat amb el nom de RPA &amp; THE UNITED NATIONS OF SOUND i la primera entrega ja es pot trobar a les botigues.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;Hi ha un moment a la vida de tota persona en què s'han de prendre decisions dràstiques, tancar tota una sèrie de portes i obrir-ne unes quantes de noves. El 1999 Richard Ashcroft va dur aquesta teoria a la pràctica i  va dissoldre The Verve, la banda amb la qual havia aconseguit fer història amb tota una sèrie de discos memorables.

Des d'aquell moment Richard Ashcroft va encetar una nova etapa com a solista. Com Gary Cooper a "Sol davant del perill", el músic britànic va publicar poc després el seu primer treball "Alone With Everybody" amb unes directrius artístiques semblants a les de The Verve. Però després d'un parell de discos més, Ashcroft va entendre que s'imposava un nou canvi d'orientació.

Així va ser com va decidir formar una nova banda. Es va rebatejar com RPA, les inicials del seu nom, i va donar forma a The United Nations of Sound, un quartet d'excel.lents músics de sessió. Però el més sorprenent és que Richard Ashcroft contractés els serveis d'un productor de hip hop de Chicago pel seu disc de títol homònim. El resultat és una obra que trenca totalment amb el seu passat.
</description>
		<pubDate>Fri, 23 Jul 2010 13:07:31 GMT</pubDate>
	  </item>
    <item>
		<title>El cru hivern de Johnny Winter</title>
		<link>http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/item.jsp?seccio=icatfm&amp;item=wcc_noticia&amp;idint=111218</link>
		<description>El mític bluesman JOHNNY WINTER torna a Barcelona, on ha protagonitzat des de concerts memorables fins a recitals per oblidar. La cita és a la sala Bikini.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;Amb el seu barret, la seva pell blanca i pàl·lida i el seu cabell llarg i llis, Johnny Winter s'assembla a la bruixa malvada que enverina la dolça Blancaneu amb una poma. Tret d'aquesta similitud física, l'única cosa que al llarg de la seva vida ha enverinat el mític guitarrista albí de Texas és el blues amb la seva manera tan personal i elèctrica de tocar la guitarra.

Johnny Winter va tenir una adolescència atípica, si per això s'entén que va deixar de fer les coses normals d'aquesta edat per dedicar-se en cos i ànima a la música. Winter va saber casar amb intel·ligència el rock amb el blues i això li va permetre sobresortir com un dels millors representants d'aquest gènere.

A part de participar a l'històric festival de Woodstock del 1969, el gran moment professional de Johnny Winter va arribar el 1977, que va ser quan va conèixer Muddy Waters, a qui li va produir tres dels seus millors discos. Totalment recuperat de les seves addiccions, malgrat les seqüeles físiques que li queden, Johnny Winter torna a Barcelona amb ganes de fer història. La cita, aquest dilluns, a la sala Bikini.
</description>
		<pubDate>Fri, 23 Jul 2010 13:07:00 GMT</pubDate>
	  </item>
    <item>
		<title>CRIS JUANICO PRESENTA "PEDRES QUE RALLEN" A LA PLAÇA DEL REI</title>
		<link>http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/item.jsp?seccio=icatfm&amp;item=wcc_noticia&amp;idint=111118</link>
		<description>El cantant menorquí Cris Juanico presenta el seu darrer àlbum, "Pedres que rallen" a l'emblemàtica plaça del Rei de Barcelona, dins el marc del festival Grec 2010.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;La plaça del Rei de Barcelona és un espai emblemàtic per a la cançó en català. Hi ha cantat durant molts anys Maria del Mar Bonet, l'any passat ho va fer Gerard Quintana, i enguany serà el torn per al cantant menorquí, Cris Juanico. El recital tindrà lloc aquest divendres 23 de juliol, en el marc del festival Grec.

Després de quatre anys sense signar cap disc amb temes propis, el que va ser cant i líder dels Ja T'Ho Diré, presenta el seu tercer disc en solitari: "Pedres que rallen". Ho farà amb la seva nova banda rockera, els Mags de Binigall, amb qui ja ha rodat aquestes cançons en directe.

Juanico presenta el seu disc més illenc de tota la seva producció, agafant les pedres com a metàfora i testimoni mut del pas del temps. Amb un marcat esperit de cantautir rocker, canta cançons i conta històries, que estan plantejades des de diversos angles i que mostren la seva visió més adulta de les relacions humanes.

El rock mediterrani torna a fluir per les venes de Cris Juanico, que presenta el seu darrer treball al festival Grec de Barcelona, aquest divendres 23 de juliol, a partir de les 10 de la nit. Segur que també farà parlar tant les campanes com les pedres gòtiques de la mítica plaça del Rei barcelonina
</description>
		<pubDate>Thu, 22 Jul 2010 19:07:54 GMT</pubDate>
	  </item>
    <item>
		<title>AL RAVAL OBREN LA NEVERA</title>
		<link>http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/item.jsp?seccio=icatfm&amp;item=wcc_noticia&amp;idint=111078</link>
		<description>Al carrer Sant Antoni Abat, 12 de Barcelona hi ha un teatre petit que no para d'inventar-se noves propostes culturals.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;És el Teatre del Raval i els seus programadors han decidit instal·lar-hi una nevera i omplir-la de bons músics del país. Durant tot el mes de juliol, el cicle la Nevera del Raval ofereix divendres i dissabtes concerts de gèneres i estils diferents. Tots comencen a les deu del vespre i dissabte el programa és doble.

Tot i que s'acosta l'agost, encara queden quatre dates per gaudir dels concerts de petit format al Teatre del Raval. Avui divendres, la cita és amb la fusió de jazz i flamenc de Paula Domínguez i demà, dues de les bandes de pop amb més tirada a casa nostra, La Brigada i Samitier, pujaran a l'escenari. El dia 30 serà el torn del cabaret de les Callejeras i el cicle la Nevera del Raval acabarà el dissabte 31 amb la cantautora Maria Rodés i els Gravedancers (pseudònim dels Anímic). Recordeu-ho: divendres i dissabtes de juliol a les deu del vespre al Teatre del Raval us obren la nevera musical de l'estiu.
</description>
		<pubDate>Thu, 22 Jul 2010 18:07:08 GMT</pubDate>
	  </item>
    <item>
		<title>ELS VALENCIANS INÒPIA HOMENATGEN ESPRIU, LABOA I FUSTER</title>
		<link>http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/item.jsp?seccio=icatfm&amp;item=wcc_noticia&amp;idint=111058</link>
		<description>El grup de rock valencià Inòpia ha enregistrat l'EP, "Assentiré de grat", en què musiquen textos de tres poetes contemporanis: Salvador Espriu, Mikel Laboa i Joan Fuster.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;Amb motiu de la commemoració dels 25 anys de la mort del poeta Salvador Espriu, l'únic acte musical va tenir lloc al Micalet de València. Hi van participar, ente d'altres, el grup de rock de Sueca Inòpia, que ara ha editat un EP amb tres musicacions: Espriu, Mikel Laboa i Joan Fuster.

Amb aquesta acció, el grup es reivindica a si mateix fent un homenatge a Espriu i al cantautor basc Mikel Laboa, i ho fa través d'una nova versió de la seva cançó "Assentiré de grat", una bella musicació del poeta català. Un cant a la fidelitat, i de compromís amb la llengua i la terra.

Aquest single d'un grup de rock rude i nu, els Inòpia, és autoeditat i es pot descarregar de franc des del seu web. "Assentiré de grat" s'obre amb un poema d'Espriu i es tanca amb un text musicat de Fuster, que ja van incloure al seu primer disc, "Latent", de l'any 2005.
</description>
		<pubDate>Thu, 22 Jul 2010 18:07:09 GMT</pubDate>
	  </item>
    <item>
		<title>"POESIA I GANIVETADES", HIP-HOP ORGÀNIC AMB ELS JOVES</title>
		<link>http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/item.jsp?seccio=icatfm&amp;item=wcc_noticia&amp;idint=111038</link>
		<description>El trio de rap català In*digna, finalista del concurs Sona 9, presenta el seu primer disc "Poesia i ganivetades", amb una alta dosi de hip-hop orgànic.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;Diuen que el hip-hop és com la Nova Cançó del segle XXI, la cançó protesta presentada pels joves de forma sincopada. Això és també el que pensen el trio de Collbató anomenat In*digna, que s'estrenen amb el seu primer disc: "Poesia i ganivetades".

De fet, per refermar encara més els seus orígens, In*digna practica el que anomenen "rap orgànic". O sigui, que surten a l'escenari amb una veu, Eloi Gómez, i una guitarra espanyola, la de Lluc Rosell, acompanyats del DJ Jordi Aloy. 

Les seves rimes van ser finalistes del darrer concurs de maquetes Sona 9, i van carregades de ganivetades, amb un sentit irònic i àcid de l'humor, que els fa atrevits i divertits. Són una espècie única de la cultura musical catalana, amb un especial interès pel tractament de la llengua.

Les cançons dels In*digna han tingut la col·laboració de Rapsodes, Komando Noguera i NoseBeatBox. El CD "Poesia i ganivetades" és una mostra més de la incipient escena del hip-hop en català que cada dia guanya més adeptes.
</description>
		<pubDate>Thu, 22 Jul 2010 17:07:38 GMT</pubDate>
	  </item>
</channel>
</rss>
