AUTÒMATS EN BLANC I NEGRE

Per Lluís Gendrau

Primer treball dels valencians Miquel Herrero i els Autòmats, "Cançons en blanc i negre", que completa l'escena nacional del pop d'autor independent en català.

Sembla que aquesta vegada els astres s'han posat d'acord per batejar un més que brillant panorama del nou pop independent català. Als pioners mallorquins Antònia Font, els van seguir grups catalans com Mishima, Manel o Amics de les Arts, i ara és el torn de l'escena valenciana.

Al costat d'altres interessants aportacions, acaba de sorgir fruit d'aquestes influències el primer disc de Miquel Herrero i els Autòmats. Es diu "Cançons en blanc i negre" i s'hi poden entreveure els robots de Joan Miquel Oliver, els pactes amb Manel o les melodies pop de Lluís Gavaldà.

Miquel Herrero és l'autor i cantant d'unes lletres que descriuen paisatges emocionals d'ara i d'abans, il·luminats amb una tribu d'autòmats que fan de banda. El seu univers galàctic els situa en òrbita d'una tradició musical que ara arriba amb força al País Valencià.

Onze cançons en blanc i negre, farcides de detalls coloristes del pop independent, recobertes de folk i de rock. Miquel Herrero i els Autòmats han despertat a València una nova generació de bandes que, senzillament, canten veritats des de la humilitat.