El bo i millor de Nouvelle Vague

Per David Talleda

NOUVELLE VAGUE són un experts en l'art de les versions. Després d'uns quants discos ara posen a la venda el recopilatori THE BEST OF NOUVELLE VAGUE.

Per regla general, tot músic quan comença acostuma a fer versions d'altres artistes, bàsicament d'aquells amb qui sent una connexió estilística i una afinitat especial. Aquest exercici permet simultàniament emmirallar-se en els ídols i donar temps a la musa de la inspiració perquè els visiti i els ompli de notes, lletres i melodies.

I mentre que la majoria de músics es dediquen sovint a fer imitacions tan pròximes a l'original com els és possible, n'hi ha alguns que s'han especialitzat en el que es podria anomenar l'art de les versions. Es tracta d'anar al cor mateix de la cançó per quedar-se'n l'essència bàsica, i posteriorment girar-la completament i fer-li un lífting de manera que ni l'autor sigui capaç de reconèixer-la.

Entre aquests artesans de les versions hi ha Nouvelle Vague. Amb un nom que tant es refereix a la "new wave" britànica com al col·lectiu de cineastes francesos dels anys 50, la banda dirigida per Marc Collin i Olivier Libaux reconstrueixen clàssics de Dead Kennedys, The Clash o Depeche Mode a ritme de bossa nova. Ara acaben de publicar "Best Of", un recopilatori del bo i millor de tot el que han fet fins ara.