Els aliats d'Israel insisteixen en un alto el foc a Gaza després de l'atac de l'Iran
Els Estats Units, França, el Regne Unit, i també Jordània, van participar a abatre bona part dels projectils que va enviar l'Iran per contribuir a evitar una escalada de tensió a la regió encara més gran
Les potències occidentals aliades d'Israel insisteixen en la necessitat d'un alto el foc a Gaza després de l'atac de l'Iran contra Israel d'aquest cap de setmana.
El president dels Estats Units, Joe Biden, ha reafirmat aquest dilluns el compromís amb les negociacions per aconseguir una treva temporal a la Franja. Biden ha subratllat que Washington "està compromès amb la seguretat d'Israel", després de l'atac iranià, però ha reclamat que el conflicte no s'estengui a la regió:
"Estem compromesos amb un alto el foc que torni a casa els ostatges i eviti que aquests conflictes s'estenguin més enllà del que ja s'han estès."
Des de fa mesos, els Estats Units actuen de mediadors, juntament amb Qatar i Egipte, en les negociacions entre Israel i Hamas.
Macron reclama "proporcionalitat" a Israel
França també va prendre part en la defensa d'Israel davant de l'Iran. Així ho ha confirmat el president, Emmanuel Macron, en una entrevista al canal BFMTV:
"Hem d'estar al costat d'Israel, però demanar proporcionalitat en la resposta."
Macron, que té previst parlar per telèfon amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha explicat que tornarà a insistir en la necessitat d'un alto el foc:
"Israel pot lluitar contra el terrorisme, però és una democràcia i ho ha de fer de forma proporcionada."
El paper clau dels EUA, Regne Unit i França
Precisament Washington i París, juntament amb el Regne Unit, van jugar un rol important, dissabte a la nit, a l'hora de frenar l'atac de l'Iran contra Israel.
Quatre països van participar en l'operació per frenar l'atac amb drons i míssils que va llançar Iran sobre Israel: els Estats Units, el Regne Unit, França i també un país àrab: Jordània.
En declaracions abans de reunir-se amb el president iraquià, Mohammed Shia al-Sudani, al Despatx Oval, Biden ha elogiat "l'esforç militar sense precedents" per defensar Israel.
Els Estats Units treuen pit d'haver destruït prop d'un terç dels tres centenars de drons i míssils iranians llançats dissabte cap a Israel. Amb això sembla que, de moment, han evitat una guerra regional a gran escala. Per la seva acció, i pel relat que l'acompanya.
Amb un eloqüent "tios, sou els millors del puto món!!!" felicitava Joe Biden els pilots nord-americans que van dur a terme aquesta tasca. A més, per primer cop, els Estats Units s'han alineat amb el secretari general de l'ONU, António Guterres, que ha reclamat que la situació no derivi en una escalada del conflicte a la regió.
I és que en la reunió d'urgència del Consell de Seguretat, els Estats Units han pogut mostrar tant suport a la defensa d'Israel com advertiments contra una operació ofensiva israeliana a l'Iran.
Sobre l'operatiu, Macron ha explicat que avions francesos es van enlairar dissabte a la nit d'una base a Jordània, a petició d'aquest país, i van "interceptar" diferents projectils. El dirigent francès ha indicat que van actuar en coordinació amb els Estats Units i el Regne Unit i per la violació de l'espai aeri jordà.
El primer ministre britànic, Rishi Sunak, també va confirmar que el seu país havia participat en la destrucció de part dels drons i míssils, tot i que no en va concretar el nombre.
En una declaració a les portes de la seva residència oficial, a Downing Street, Sunak va informar que la Força Aèria britànica (RAF) va enviar avions addicionals a la regió "com a part de la ja existent operació per contrarestar Daesh a l'Iraq i Síria".
A més, el cap de l'executiu també va reclamar rebaixar la tensió a l'Orient Mitjà:
"El que ara necessitem és que prevalgui la calma i seguirem treballant amb els nostres aliats per evitar que la situació escali."
Jordània, una posició incòmoda
Un altre país implicat és Jordània, que com a país àrab té una posició incòmoda al conflicte. El regne haiximita, a més de ser veí d'Israel, és pas obligat per a tots els atacs que venen de l'est.
De fet, i segons els mapes del recorregut, els més de 300 drons, míssils i coets que es van disparar des de l'Iran, l'Iraq, Síria i el Iemen van travessar tots l'espai aeri jordà. Per això, i per la particular relació que el país té amb Occident, Jordània fa equilibris enmig d'aquest conflicte.
Els seus mitjans antiaeris també es van activar dissabte per abatre els projectils iranians. El govern d'Amman diu que ho va fer com un acte d'autodefensa per protegir la seva població, i no per beneficiar Israel.
Però aquesta és una versió que no s'acaba de creure una part de l'opinió pública d'aquest país, format per un 70% de població d'origen palestí expulsada d'Israel, i amb un llarg passat de guerres amb l'estat jueu.
Per ells, el rei Abdullah es va plegar un cop més al dictat occidental i va defensar Israel quan el que hauria de fer, diuen, és ajudar més els palestins, sobretot amb el que estan patint a Gaza.
